Llenguatge Musical

  1. Home
  2. /
  3. Llenguatge Musical

Llenguatge Musical

El llenguatge musical en edats infantils

Que seria de les nostres vides sense música? A l’etapa d’infantil el llenguatge musical facilita l’expressió i la comunicació. L’infant permet la descoberta, l’experimentació, la creació.

El ritme, el moviment, l’expressió corporal i gestual i la psicomotricitat són indissociables d’aquestes primeres edats.llenguatge-1

Amb la música podem treballar les característiques del so, del ritme, els instruments, cantar, dansar, és una eina transversal i global que ens permet treballar les diferents capacitats i àrees de l’educació infantil com per exemple; la relació afectiva, la pertinença de grup, exercitar l’aparell fonador, treballar la modulació de la veu, la discriminació del so i del silenci, treballar el llenguatge, la precisió i coordinació oculomanual i l’expressió corporal, el vocabulari de les diferents llengües, la psicomotricitat (l’esquema corporal).

La música és un factor de formació i d’equilibri del sistema nerviós. S’ha demostrat que la pràctica de la música proporciona el desenvolupament dels dos hemisferis cerebrals; per això es recomana integrar-la a l’edat de l’infant. Desenvolupa el sentit del ritme, incideix en la formació física i motora, i proporciona un millor equilibri, lateralitat i motricitat. Ajuda a millorar les àrees cognitives, afectives i psicomotrius.

A les diferents etapes de creixement i de formació és quan s’adquireixen i potencien les diferents habilitats i capacitats humanes; l’aprenentatge de la música ajuda i estimula aquest fet de forma significativa.

A la teoria de les intel·ligències múltiples de Howard Gardner trobem la intel·ligència musical dins els plànols de l’evolució intel·lectual, directament relacionada amb les altres intel·ligències; l’aprenentatge de la música afavoreix aspectes com la psicomotricitat, la creativitat i l’autoestima de l’individu.

Des del punt de vista de la comunicació, podem dir que la música és un tipus de llenguatge que té un aspecte humà i cultural dins de la vida social de cada persona.

El músic o estudiant de música pot realitzar les següents activitats: compondre (crear), escoltar i interpretar (re-crear), seguint els tres components de la intel·ligència musical:

  1. Components afectius.
  2. Components sensorials, on actuen els factors auditius.
  3. Components formals: interpretacions i composicions.

L’etapa de l’educació s’ha de completar amb els quatre aprenentatges fonamentals:

  1. Aprendre a saber i conèixer, introduir instruments necessaris.
  2. Aprendre a fer, utilitzar tot allò après i adquirit.
  3. Aprendre a conviure, participar i col·laborar.
  4. Aprendre a ser, tenir una personalitat pròpia.

L’educació musical s’inicia a partir de l’escolta i la imitació, que ajuda a l’infant a desenvolupar-se. La seva pràctica ajuda a augmentar i millorar diversos aspectes com: capacitat d’audició, llenguatge-2capacitat de concentració, assimilació-comprensió, retenció (amb memòria pròxima i remota), capacitat d’evocació, capacitat d’expressió i de comunicació, millora l’autoestima, criteri propi, responsabilitat, socialització, creativitat, motricitat, disciplina i respecte.

Com a conclusió, els beneficis de l’aprenentatge i la pràctica musical aporten a l’individu una millora notable de les seves capacitats i habilitats, i ajuda al seu desenvolupament motriu i intel·lectual. L’educació musical aporta uns valors molt importants, tant des del punt de vista individual com col·lectiu o social.

Enllaç interessant http://www.escolaoem.cat/docs/Article_nens.pdf